Jocs Florals 2009 Paula Balsalobre de 3r

LA VERITABLE HISTORIA DE SANT JORDI.

Hi havia una vegada en un poble, ni gran ni petit, un nen de vuit o nou anys que li van posar deures i aquells deures eren: escriure una història sobre Sant Jordi.

Com que no se la sabia,va anar a la biblioteca i va agafar un llibre. Va obrir el llibre i es va enlluernar tot. El nen es va introduir dins del llibre i va fer un viatge al passat. Quan hi va arribar, va veure un nen que es deia Jordi que anava amb el seu amic drac. Llavors, en Pau, que així és com es deia el nen, va cridar:

- Socors un drac!

En Jordi va dir:

-Si us plau, si us plau no t’espantis que no et farà res.

En Pau va parar de cridar i en Jordi li va dir:

-Tot el món fa el mateix. Hem d’aconseguir que la gent no s’espanti. I en Pau va començar a dir:

- “No us espanteu! El drac pot ser el nostre amic”

Tota la gent es va amagar, menys la princesa que es deia Laura.

El rei es va pensar que el drac havia agafat a la seva filla. Llavors en Jordi va anar al palau i li va dir al rei:

-Tranquil senyor, jo mataré el drac.

En Jordi va anar corrents cap al seu amic drac i li va dir:

-Escolta hem de fer una mica de tragèdia, jo faig veure que et mato i

tu fas veure que mors.

Llavors van començar a lluitar. Finalment en Jordi va fer veure que el matava. En Jordi va agafar una rosa i li va donar a la princesa i li va dir a l’orella:

- Gràcies per ser la nostra amiga.

En Pau va tornar al poble i va dir:

-         Ja tinc els deures fets.

Al dia següent va anar a l’escola i li va entregar els deures a la professora. Va ser el conte que més havia agradat. Al dia següent va tornar a la biblioteca i en tornar a mirar el llibre va veure que ell sortia a les pàgines de la història. I en aquells moments ja no era màgic.

És clar, ell no sabia que el llibre només era màgic un dia a l’any:

el dia de sant Jordi.

Autora:  Ami

 

Jocs Florals 2009

Jocs Florals 2009

LA IMAGINACIÓ

Dormida sobre una superficie d’aigua dolça,

somiant amb bombolles de perfum de sal,

la imaginació surt de la verda molsa,

com una paraula sortida d’un bassal.

Les idees afloren com neuronas de cotó

creant històries d’acció, d’amor o de por.

La imaginació neix d’una llavor

que es cultiva a l’aire i floreix al teu interior.

Els dibuixos vida cobraran

i a mons idílics et portaran.

Dormida sobre una superficie d’aigua dolça,

somiant amb bombolles de perfum de sal,

la imaginació surt de la verda molsa,

com una paraula sortida d’un bassal.

THE BLACK EYED PEARS

 

RECICLEM AMB DIAPOSITIVES

Els nens i nenes de 5è del grup A han elaborat diversos power points a la classe d’informàtica.

Per parelles s’han tractat temes del reciclatge com ara: què és el reciclatge, el seu procés, els contenidors, les deixalleries i els punts verds.

Després, cada parella ha exposat el seu treball al grup classe amb l’ajuda de la pantalla plana que tenim al Laboratori.

A continuació, adjuntem els powers points que hem realitzat. Esperem que us agradi i que entre tots ens conscienciem de la importància del reciclatge.

 

SANT JORDI!

Com cada any, hem celebrat la diada de San Jordi a l’escola.

Hem començat el dia amb el concurs de pastissos. Tots els nens, nenes, famílies i mestres hem pogut votar el pastís que ens ha agradat més. Després, hem anat a veure l’obra de teatre dels cargols (P3). Ho han fet molt i molt bé i tots ens hem divertit molt.

Per la tarda hem fet el lliurement de premis, tant del concurs literari com del de punts de llibre.

La classe de les Serps Pitons (P5) hem elaborat el conte de la Rata Marieta. Un conte on els protagonistes som tots els nens i nenes de la classe! Ens ha quedat un conte xulíssim!

 

LA VENTAFOCS

El dimecres els alumnes de 1r i 2n vem anar al Liceu a veure “La Ventafocs”. El Liceu és molt gran. Dels personatges de l’òpera el que m’ha agradat més és la Ventafocs. La rateta feia molta gràcia. Al Liceu hi havien moltes escoles. Nosaltres estàvem a la segona filera. Va ser molt divertit i també hi havia molts instruments. Em va semblar mot bé i em va agradar.

Masha
2n de Primària

 

LA NOVA LLEGENDA DE SANT JORDI

Els nens i nenes de 5è a l’hora d’informàtica han escrit la llegenda de Sant Jordi però canviant els personatges i en definitiva l’historia. Sant Jordi es converteix en una heroïna, no va amb cavall sinó en Ferrari, ja no regala roses sinó iiphones!

Voleu llegir alguna d’aquestes històries?

SANT JORDI MODERN VERSUS L’EXTRATERRESTRE

Fa poc temps a la ciutat de Nova York hi havia un policia que es deia Jordi. Era el novio de la noia més bonica de la ciutat, però un dia de dins de la estàtua de la llibertat van sortir tres extraterrestres que semblaven dracs i eren molt grans i es van emportar la novia de en Jordi i la van portar a la estàtua i van fer un escut al voltant de la estàtua perquè ningú hi entres. Quant en Jordi ho va saber va anar-hi amb el seu ferrari i quant va arribar-hi va veure l’escut i va agafar el seu destrossa-escuts i li va fer un forat. Però no va veure cap entrada però si que va veure unes màquines amb una mena de armes que volaven i li disparaven bales que explotaven al tocar-te. Llavors va agafar la seva espassa làser i les va partir per la meitat. Llavors es va adonar que podia fer un forat a l’estàtua amb el destrossa-escuts, el va fer i a dins de l’estàtua no hi havia gaires extraterrestres però li van començar a disparar però els va matar tots menys a un que era el que havia segrestat a la seva novia i va veure que tenia una mena de clau i abans que li fes alguna cosa li va agafar la clau i el va matar. Va veure un passadís i allà hi havia una gàbia amb gent de tot el món i els va salvar. I va veure una flor molt bonica a la nau i la va regalar a la seva novia.

JORDI B. B.

SANT JORDI TOCAT DEL BOLET

Fa temps,però tant temps que la llegenda de st.Jordi s’ha modernitzat i s’ha modernitzat tant que ara st.Jordi està com una cabra. Us explicaré la llegenda modernitzada. Fa moltíssim anys a la ciutat de Hong Kong, hi havia un regne amb un rei xinés, una reina xina,una princesa xina,un gos xinés, un gat xinés, un hàmster xinés, un periquito xinés, un mono xinés,una serp xina i tots els animals que queden al món però xinesos. Era una família mol tranqui-la, ells deien que no eren família nombrosa.
Això de família tranqui-la si, menys quan els Jonas Brothes xinesos sortien de la seva limosina. Aquella ciutat no li quedava sushi, per això la gent feia un sorteig
per veure a qui li tocaria disfressar-se de sushi i anar a la limusina perquè el que anés disfressat es fiques salsa picant per el cos i se’l poguessin menjar sencer sense protestar.

Però el dia que li va tocar a la princesa Ablilixi, el rei, diguéssim el pare, es va disgustar molt, però l’ Ablilixi va tenir que anar-hi.

I així va ser, quan l’Ablilixi va arribar amb aquelles pintes ridícules, venia st. Jordi amb el seu porsh. Va derrapar i va sortir del cotxe vestit amb aquelles medalles d’or com les de Jon Cena. Va anar corrents, però no podia perquè li pesaven molt les medalles, al final però hi va arribar. Va anar a treure la pasta de dents però va treure el raspall de dents. Després,al cap d’una bona estona treient tot el que no volia, va dir:

Va treure la pasta i va ruixar als Jonas Brothes amb aquella pasta de dents de menta picant.

Els Jonas Brothes es van morir, i dels tres hi va sortir un Iphone gegantí. En Jordi li va donar el mòbil gegantí i la princesa va dir:
-si que vull!
I es van casar i van tenir milions de nens mutants, que eren mig xinesos i xineses tocats i tocades del bolet.

I conte contat aquesta xinesa i aquest tocat del bolet s’ha acabat.

Clàudia Goday Hernández 5è

 

SORTIDA A L’AUDITORI DE CORNELLÀ

El dimecres 1 d’abril vam anar a l’auditori de Cornellà a veure una obra titulada Allegro Vivace. Vam sortir de l’escola a les deu menys quart per anar a buscar els ferrocarrils de la generalitat a la plaça Espanya. La obra anava d’una noia que volia muntar una festa amb la seva parella i buscava un local, just en va trobar un on hi havia tot de coses cobertes per teles. De cop, d’una de les teles en va sortir en Vivace que li va explicar moltes coses de l’òpera a la noia. Al final la noia si va aficionar. A mi em va agradar força.

Arnau
6è de Primària

 

ALLEGRO VIVACE

Bo i cercant un lloc on fer una festa amb els seus amics, una noia arriba a un teatre abandonat on troba Vivace, ésser fantàstic que encarna l’esperit de l’òpera. Tot seguint el fil conductor de l’amor, ja sigui rialler i festiu o dolorós i tràgic, tots dos iniciaran un viatge de descoberta del món de l’òpera i ressiguiran la peripècia amorosa d’alguns dels grans personatges de l’òpera, des de la innocència de Nemorino al drama de Rigoletto, passant per la trasbalsadora Carmen.
Inicialment la noia i Vivace tenien en comú la passió per la música, però cadascú l’estimava des de posicions diferents; a la fi del viatge, mútuament enriquits, ella sabrà que ni la vida ni l’art van començar ahir i ell aprendrà que no es pot anar endavant mirant enrere.
En música l’única cosa realment important és estimar-la. Per estimar-la cal conèixer-la i per conèixer-la bé, ens hi hem d’apropar sense pors ni prejudicis.

 

JAN TITELLA

El passat dimecres 18 de març els nens i nenes de P3, de la classe dels cargols, vam anar a escoltar el conte musical de Jan Titella al Palau de la música.

La representació ens va agradar molt a tots i a totes, així com també les cançons que s’hi cantaven, algunes que ja havíem après a la classe de música.

Algunes de les titelles que hi vam veure: en Jan, el seu amic el grill, la gateta que viu a la ciutat, la gavina i el cargol.

Varem poder també escoltar i veure de més a prop alguns instruments musicals com la flauta travessera, el violoncel i el clarinet.

En acabar la visita, ens regalaren el conte d’en Jan titella i un cd amb totes les cançons, perquè puguem tornar a escoltar-lo a casa.

 

Un te amb menta.

El divendres 13 de març vem fer una sortida al Caixa Forum i tractava d’uns viatgers que arriven a una casa de Marroc, on trobaven uns quants instruments i van tocar primer dos instruments i a la vegada cantaven una cançó. Desprès va arribar un altre home i van tornar a agafar instruments i també cantaven una caçó. Van anant tocant i cantant. Al final eren cinc persones a l’escenari, un dels homes que era negre, va anar a preparar te amb menta i quan va acabar de fer-lo tots van prendre un glop. Hi havia un home molt alt que era el que cantava. Cada vegada tocaven més instruments i cantaven més. Al final tots van sortir i vem marxar.
També ens van ensenyar com es saluden i com contesten les persones del Marroc, era aixi:
SALA-MALIQUM MALIQUM-SALAM, era la seva salutació. La sortida va ser molt divertida.

Andrés
6è de Primària